Comença la diversió; suport motor posterior

Per fi comença realment el tema interessant, ressuscitar un xassís d'una 2T i implantar-li un cervell (motor jeje) d'una 4T; no se perquè però ara em sento una mica Víctor Frankenstein jajaja.

Espero que el resultat final sigui atractiu i funcional i no em surti un petit i geperut Igor.

Començant a prendre mides de la ubicació del motor dins del xassís. A primera vista sembla quelcom imprecís i rudimentari però es de lo mes econòmic i eficient que tenia en aquell moment al taller, de fet no se de quina altra manera ho hagués pogut fer. La veritat es que col·locar el motor amb els suports nous al xassís va ser un procés molt ràpid, molt mes del que jo m'esperava i en comparació a la resta de transformació podria dir que es de lo mes fàcil que he fet en tota la moto. Una altra cosa es que em vaig complicar la vida de mala manera per centrar el motor perquè quedes perfecte, no perquè em costés centrar-lo o perquè es mogués, si no perquè volia que quedés ultra perfecte.

Vaig utilitzar diferents sistemes per presentar el motor al xassís, centrar-lo i poder prendre mides definitives per poder fabricar els suports d'alumini que anirien soldats al xassís.

Al final em vaig decantar per les corretges blanques de baix perquè tenia un control mes precís per la rotació dels dos eixos vertical i horitzontal i deixar-lo allà on jo volia i ben paral·lel.
Vaig utilitzar un nivell de bombolla com el que utilitzen els fusters o els paletes, i aquí va començar la meva obsessió perquè quedés amb una precisió perfecte, o mes ben dit, volia que fos nano precisió i vaig perdre hores i hores verificant la bombolleta dels collons i les mides de tot el que es pogués medir i lo inmedible també.
He de dir que a part de la alineació del motor, tot te un començament lògic per deixar el motor al seu lloc exacte, i la primera mesura que s'ha de prendre es centrar el pinyó de sortida del motor amb la corona de la roda posterior per tal que la cadena de transmissió vagi recte i no de costat, perquè de res serviria que el motor estigués perfectament paral·lel i perpendicular si el pinyó respecte la corona de la roda estiguessin en dos plans verticals diferents, així la cadena aniria de costat i aixo no pot ser.
Per tant primer havia de deixar al mateix pla vertical el pinyó de sortida i la corona de la roda. Aquí no mes podia utilitzar un eix llarg i ben recte que anés de la corona de la roda fins al pinyó del motor, també es important l'alçada de l'eix del pinyó d'atac del motor respecte a l'eix del basculant per la tensió de la cadena al donar gas, perquè si aquesta alçada no fos la correcta estaríem fent treballar la suspensió en excés comprimint-se massa a l'accelerar.
Suposo que amb tot això que us he explicat us podeu fer una petita idea del que costa deixar el motor al seu lloc i no plantar-lo allà on caigui sumat amb una obsessió malaltissa es va tornar una relació amor odi per deixar-ho be però cansat de verificar constantment.

Una cosa que havia de fer per col·locar els nous suports del motor era suprimir els originals del xassís i va ser qüestió d'agafar una radial circular de ma i sense miraments tallar i polir. Això ja implicava el no tornar enrere, si tallava el xassís ja no em podia rajar. No vaig dubtar ni una dècima de segon a despedir-me dels suports originals, bye bye.

Abans del sacrifici. Les pestanyes de d'alt son les del motor original, les de baix les del amortidor.

Ja no hi son, ups!!!

Vaig fer d'una manera mes cutre impossible, una simulació de com serien els suports nous i es que no podia deixar de pensar amb la fotuda moto i així des de casa també em tenia distret.

Te gracia totes les hores perdudes medint i medint i verificant per acabar treien una plantilla de cartolina retallada i llimant un tros de fusta DM per després fer els originals d'una pletina d'alumini, el pròxim projecte penso dedicar uns 20 minuts a aquest apartat i mes quan un dia em va donar per verificar un xassís sense modificar, si els eixos de basculant respecte als del motor estaven ben paral·lels i la meva sorpresa va ser que estaven mes torts i fora de tota lògica, que el físic geperut i retorçat de l'amic Aigor que abans em conegut. Això ho dic ara, quan m'hi trobi ja us explicaré que faré...................... hores i hores perdudes verificant i medint, medint i verificant jajaja.

Un cop, per fi, per cansament o per avorriment em vaig decidir per prendre mides definitives i treure unes plantilles de cartolina gruixuda i passar-les a fusta DM. Un cop vaig tenir el que veieu a la foto de d'alt vaig fer una simulació penjant el motor altre cop amb les corretges i uns gruixos deixant el motor allà on tocava per veure que tal quedava.

Ara li tocava el torn a l'amic soldador, que s'ho currés una mica que jo havia de desconectar, no mes em faltaria haver-me de soldar jo els suports, encara estaria per fer la primera puntada.

Aquest es el resultat dels suports de darrere soldats, que no vaig tallar jo com vaig fer amb la fusta DM si no que m'ho van tallar amb un raig d'aigua. Em va explicar l'operari de la maquina que aquesta utilitza una pressió fins 35000kg/mm2 i podent arribar gairebé a 170000kg en un tall de dos dècimes de mil·límetre de gruix, ideal per tallar-te les ungles o directament partir el mon per la meitat.