Poso punt i a part en aquest blog, espero que us hagi agradat. Fins aviat.
Dedico aquest projecte al meu pare, t'estimo.
dissabte, 8 de juliol del 2023
Nous projectes
Es pot dir que aquest projecte s'ha acabat. Però això mai és així, sempre es pot millorar.
De camí venen dos projectes més. Un xassís Aprilia RSV 1000 Factory amb motor Yamaha RD 500 i un xassís Aprilia RS 250 amb motor també RD 500
Disseny
Negre brillant només se m'ocorre un disseny emblemàtic.
Xassís Aprilia, motor Aprilia... Decoració Aprilia!!!!
Pintura
Després de la prova superada a circuit venia el moment de posar-li color a la moto, això implicava decidir quin disseny decidir.
Em vaig decantar per un color clàssic. A la següent entrada entendreu per què.
Vaig desmuntar les fibres, el dipòsit de combustible, el vaig buidar de benzina i vaig trucar al pintor perquè vingués a recollir-ho per pintar.
Així va quedar.
Dia de circuit
S'acostava el dia, no havia excusa, havia d'anar a circuit a provar l'invent. Era estiu i bona època per provar la moto a circuit, això sí, molta calor.
Vaig trobar unes tandes al circuit de Castellolí. Com era un primer contacte, vaig agafar només migdia per rodar al circuit. Em vaig preparar eines i de tot el que em pogués imaginar per si sorgia qualsevol mena de problema reparable al circuit, olis, refrigerant, líquid de frens, benzina, llanternes, la màquina de diagnosi, embuds, brides, cinta americana, bugies, tubs..... i milions d'eines. Literalment em vaig endur mig taller!!!
Va arribar el dia!!!
Vaig llogar una furgoneta i vaig anar a carregar la moto i les eines. Llastima que no vaig fotografiar tot l'arsenal. M'acompanyava la meva germana i la seva parella i allà va aparèixer també el Ramon d'USA Polo, un referent al món dels carburadors a Barcelona.
Un cop allà, nervis. Feia anys que no entrava a circuit. Es sumava la pressió per la revisió del funcionament de la moto 😱 😱 😱 Inscripció, assegurança i a vestir-me de pilot 😱
Arriba el moment!!!
No recordava la incomoditat del mono en ple estiu, calor màxima, la posició agressiva sobre la moto i bàsicament, el meu engarrotament físic i mental. Semblava un maniquí sobre un projecte de moto amb la sensació que anava a explotar abans d'arribar a la primera corba 😱 😱 😱
Anava més tens que un pal d'escombra 🤦
Dins el circuit jo anava més pendent del motor, de la pressió de l'oli i de les revolucions del motor que de les corbes o els altres pilots. Hem de recordar que el motor estava reconstruït i s'havia de fer rodatge.
Efectivament, van sorgir problemes a les primeres voltes.... Un núvol blanc sortia per darrere de la meva moto!!!!. Un pilot que em va avançar em va avisar entrant a recta principal i tot seguit des de direcció del circuit em van ensenyar bandera negra!!! 😱 😱 😱 🤦♂️ No podia ser!!! Em vaig parar fora la pista en una escapatòria. Van parar la tanda i va venir el cotxe de seguretat on jo era per verificar l'estat de la meva moto per si hi havia una pèrdua d'oli i sobretot per garantir l'estat òptim de la pista.
Allà al fons, de la mida d'una formiga, estic jo amb la meva moto i el cotxe de seguretat.
La pista tancada per revisar l'estat de l'asfalt. A mi em vindria a buscar una grua. Un cop als boxes em va tocar desmuntar i verificar que havia passat.
La capacitat d'oli als dipòsits externs encara estava per determinar amb el funcionament en calent i les inèrcies dinàmiques. Allà vaig verificar que el problema era de poca importància 😮💨
Per sort tan sols va ser una pèrdua de vapor d'oli que va tacar lleugerament el meu motor i que ni tan sols la banyera de la quilla va recollir cap resta d'oli. 😮💨 Vaig instal·lar un tub que anava del segon sobrant de la caixa de filtre d'aire fins al recuperador de líquids. Tema solucionat, sort de les mil coses que vaig dur, entre elles tubs del tipus ideal per fer aquesta adaptació.
Estava clar que aquella moto no era normal, per poc que sàpigues de motos pots veure que aquell xassís d'aprilia RS 250 amb escapament de 4 temps, soroll retronant, dipòsit Kawasaki i fibres d'Honda RS no quadrava. Algun pilot se'm va oferir per ajudar-me, és d'agrair i de pas preguntar que era allò i que m'havia passat.
Va arribar el moment de la segona tanda amb més confiança que tot aniria bé 💪
Em vaig centrar a rodar tranquil observant el motor i la pressió d'oli. Tot anava bé!!!!! 😮💨
Voleu escoltar el motor?
Una tanda més i ja estava rebentat, els nervis, la calor.. Però missió completa!!! La moto anava bé!!!!! Anys de treball i allò rodava acceptablement. No m'ho podia creure.
Carenats de circuit
Avui em centraré a acabar aquest blog. Soc així, anys sense poder fer cap entrada i avui el vull acabar...
Ens toca ara parlar de vestir al projecte.
Ja tenia alguna cosa en ment. Sempre m'havia agradat el frontal de la Honda RS 250R i no vaig dedicar massa temps a fer altres opcions. La moto en qüestió és aquesta.
Vaig decidir comprar les fibres i poc més. El disseny gràfic encara no el tenia clar.
Quan em van arribar les fibres, vaig presentar-les a la moto per veure quines modificacions hauria de fer per deixar-la presentable. Tocava lligar els carenats amb cintes i gomes elàstiques per subjectar mínimament i començar a prendre decisions d'adaptació, tallar, ajustar.
aquí els primers resultats.
Ja veieu els sistemes de subjecció, cintes elàstiques al frontal i tacs de fusta a la quilla. Algun mànec de martell vaig utilitzar també per subjectar el colin però aquí es suporta tot sol.
Adaptant i acoblant.
A poc a poc anava agafant forma, per fi, després d'anys de projecte, ja semblava una moto!!!
Encara em faltaria fabricar una banyera dins de la quilla per recuperar possibles pèrdues de líquids del motor, molt necessari per minimitzar problemes en pista.
Poc després, un cop acabades les modificacions als carenats, la fabricació de la banyera i els ancoratges a la moto, tocaria una sessió de circuit per valorar el treball general i sobretot revisar el funcionament dels dipòsits externs d'oli motor, la pressió d'oli al motor en moviment dinàmic en tombades, acceleracions i frenades era essencial que no baixes en cap moment de 6kg de pressió al rellotge que havia instal·lat per verificar en tot moment, estava cagat, però alhora confiava en la feina feta 🤞
Escapaments 2.0
Hola de nou, tan sols han passat 12 anys des de la última entrada..... 🤦♂️
Per diversos motius i altres projectes he deixat en segon pla aquest projecte i abandonat completament aquest blog, però aquí estem per acabar les coses.
Ens vam quedar en la fabricació dels escapaments, versió autodidacta i nefasta. I com es pot veure a l'anterior entrada, em vaig gastar els diners que tenia destinats a fer els escapaments per un professional i al seu lloc em vaig comprar un motor de Yamaha RD 500 per culpa d'un amic (Kiko Castellano) que em va inocular el virus replica GP 500 2 Temps, per fer un altra joguina i aquí es va embolicar la cosa de mala manera.
Un altre amic (Aleix Llovet) enginyer que treballava a un centre d'homologacions internacional, Idiada, que hi ha al Penedès a Tarragona en va avisar que les lleis d'homologació estaven a punt de canviar, sent impossible poder homologar el projecte GP 500 en pocs mesos.
Vaig prioritzar el projecte del motor de la RD perquè la intenció era homologar-lo i com he dit abans, les lleis estaven a punt de canviar. Vaig haver de prioritzar si volia arribar a termini d'homologació.
Tornant al tema d'aquest post, després d'anys de pocs avenços, vaig decidir acabar-lo i ara si vaig dur la moto perquè em fabriquessin els escapaments a mida per aquest motor SXV 550 el juliol del 2021.
Us mostro dos fotos de la meva creació 👺 personal d'escapaments utilitzant col·lectors de Yamaha T-Max 500 i d'Aprilia SXV 550 unint-los calculant distàncies i poc més. A continuació els realitzats pel professional (Carles), que es dedica entre altres coses, a fabricar escapaments pel mundial de moto2 i moto3, així que segur que sortirà un bon escapament i no la meva obra horrorosa. No us mireu massa aquestes dos primeres fotos....
Ara per oblidar el que heu vist, mireu fixament aquí.
Ara si venia la feina ben feta per la fabricació dels escapaments. Jo aquí poc vaig fer, només dur la moto al taller de l'amic Carles i esperar que fes la feina. Poca cosa us puc explicar, així que millor passem a les fotos.
Millor unes imatges que mil paraules, diuen.
Els escapaments ja estaven enllestits, silenciòs inclòs i altres arranjaments al sub-xassís, tot i que aquí no es vegi. Sortirà més endavant... Ara tocava recuperar la moto, pagar al mestre artesà i centrar-me al meu taller amb el següent pas. Decidir quins carenats de circuit muntar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)