S'acostava el dia, no havia excusa, havia d'anar a circuit a provar l'invent. Era estiu i bona època per provar la moto a circuit, això sí, molta calor.
Vaig trobar unes tandes al circuit de Castellolí. Com era un primer contacte, vaig agafar només migdia per rodar al circuit. Em vaig preparar eines i de tot el que em pogués imaginar per si sorgia qualsevol mena de problema reparable al circuit, olis, refrigerant, líquid de frens, benzina, llanternes, la màquina de diagnosi, embuds, brides, cinta americana, bugies, tubs..... i milions d'eines. Literalment em vaig endur mig taller!!!
Va arribar el dia!!!
Vaig llogar una furgoneta i vaig anar a carregar la moto i les eines. Llastima que no vaig fotografiar tot l'arsenal. M'acompanyava la meva germana i la seva parella i allà va aparèixer també el Ramon d'USA Polo, un referent al món dels carburadors a Barcelona.
Un cop allà, nervis. Feia anys que no entrava a circuit. Es sumava la pressió per la revisió del funcionament de la moto 😱 😱 😱 Inscripció, assegurança i a vestir-me de pilot 😱
Arriba el moment!!!
No recordava la incomoditat del mono en ple estiu, calor màxima, la posició agressiva sobre la moto i bàsicament, el meu engarrotament físic i mental. Semblava un maniquí sobre un projecte de moto amb la sensació que anava a explotar abans d'arribar a la primera corba 😱 😱 😱
Anava més tens que un pal d'escombra 🤦
Dins el circuit jo anava més pendent del motor, de la pressió de l'oli i de les revolucions del motor que de les corbes o els altres pilots. Hem de recordar que el motor estava reconstruït i s'havia de fer rodatge.
Efectivament, van sorgir problemes a les primeres voltes.... Un núvol blanc sortia per darrere de la meva moto!!!!. Un pilot que em va avançar em va avisar entrant a recta principal i tot seguit des de direcció del circuit em van ensenyar bandera negra!!! 😱 😱 😱 🤦♂️ No podia ser!!! Em vaig parar fora la pista en una escapatòria. Van parar la tanda i va venir el cotxe de seguretat on jo era per verificar l'estat de la meva moto per si hi havia una pèrdua d'oli i sobretot per garantir l'estat òptim de la pista.
Allà al fons, de la mida d'una formiga, estic jo amb la meva moto i el cotxe de seguretat.
La pista tancada per revisar l'estat de l'asfalt. A mi em vindria a buscar una grua. Un cop als boxes em va tocar desmuntar i verificar que havia passat.
La capacitat d'oli als dipòsits externs encara estava per determinar amb el funcionament en calent i les inèrcies dinàmiques. Allà vaig verificar que el problema era de poca importància 😮💨
Per sort tan sols va ser una pèrdua de vapor d'oli que va tacar lleugerament el meu motor i que ni tan sols la banyera de la quilla va recollir cap resta d'oli. 😮💨 Vaig instal·lar un tub que anava del segon sobrant de la caixa de filtre d'aire fins al recuperador de líquids. Tema solucionat, sort de les mil coses que vaig dur, entre elles tubs del tipus ideal per fer aquesta adaptació.
Estava clar que aquella moto no era normal, per poc que sàpigues de motos pots veure que aquell xassís d'aprilia RS 250 amb escapament de 4 temps, soroll retronant, dipòsit Kawasaki i fibres d'Honda RS no quadrava. Algun pilot se'm va oferir per ajudar-me, és d'agrair i de pas preguntar que era allò i que m'havia passat.
Va arribar el moment de la segona tanda amb més confiança que tot aniria bé 💪
Em vaig centrar a rodar tranquil observant el motor i la pressió d'oli. Tot anava bé!!!!! 😮💨
Voleu escoltar el motor?
Una tanda més i ja estava rebentat, els nervis, la calor.. Però missió completa!!! La moto anava bé!!!!! Anys de treball i allò rodava acceptablement. No m'ho podia creure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada