Sort que la meva memòria és escassa i oblido amb facilitat qualsevol experiència difícil que hagi passat; bromes a part, recordo que farà uns 10 mesos em disposava a fer-me els escapaments jo mateix i aquesta decisió va ser la més errònia, frustrant i de tossuderia de totes les que vaig prendre des que vaig decidir començar aquest projecte.
Per començar vaig mirar si podia modificar els escapaments originals i portar-los per on pogués i tenir un bon resultat, difícil per diversos motius d'espai i construcció del nou xassís. I com s'ha vist en unes fotos de l'apartat anterior que la ubicació de la petaca d'escapament era inviable amb el recorregut de treball de la suspensió del darrere, però gairebé gairebé semblava perfecte a les fotos però impossible a la pràctica.
Llavors vaig decidir buscar tub d'acer del mateix diàmetre i gruix que l'original, fabricar una màquina de doblegar tub i guiar-lo per on volgués com si fos mantega............... just en aquell instant hagués necessitat que algú m'haguès donat un clatellot. Aquí començava el meu malson.
Vaig trobar aquest tub i vaig buscar informació per fabricar una màquina de doblegar tub, vaig llegir que era millor omplir el tub amb sorra perquè no es deformés en excés.



Vaig fer un sistema de doblar tub que el vaig desestimar per l'excés de força que devia fer, el vaig modificar ajudat amb un gat hidràulic però tot eren problemes i sobretot resultats desastrosos fins i tot escalfant la zona.
Al final vaig fer un escapament pel colin i un altre per baix, tallant i empalmant tub fins a aconseguir això.



Vaig contactar amb un professional del sector i vaig quedar amb ell que em faria els escapaments, em va recomanar que no fes dues sortides, que les unís en un sol silenciador, em trencaria la idea de treure l'escapament pel colin, però l'expert sabra més d'eficiència que un simple detall estètic.
Em vaig gastar un dineral amb el fotut invent de doblegar tub però és el que té voler fer les coses un mateix de principi a fi, que t'equivoques moltes vegades però aprens el que no està escrit i tot i els mals moments que vaig passar, en el fons una mica de diversió deuria trobar encara que dubto que repetiria l'intent a menys que sabés bé com fer-ho.
Quan em decideixi a fer els escapaments i acabi la moto ho explicaré en aquest blog com ho he fet fins avui, el motiu pel qual no l'he acabada encara ho explicaré en un altre blog però perquè us aneu fent una idea us diré que els diners que tenia reservats per fer-me els escapaments per aquest professional m'ho vaig gastar amb això, per qui no sàpiga de què es tracta, és un motor de Yamaha RZV 500, tot un mite de la història de la moto i veient la història que us he explicat ja us podeu imaginar que he fet amb aquest motor i un altre xassis que tenia per allà.
Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada